Obrim noves portes amb les claus del Tio Canya: la creació de la identitat. L’exemple d’una cançó i algunes possibles aplicacions

Francesca Cano Server

Resum

La família, l’escola i els mitjans són factors decisius en l’educació i la formació de les persones durant la infantesa. Fa molts anys que ha quedat demostrat el benefici de l’ús de la música en aquesta etapa tan important, com a eina fonamental per al desenvolupament del cervell. La música col·labora, alhora, en la creació de la identitat col·lectiva d’un grup social. Per això, prenent com a paradigma la coneguda cançó del tio Canya d’Al Tall, l’article pretén mostrar algunes de les seues possibilitats amb aplicacions didàctiques i exemples d’altres músiques en què hi ha estat inspirada o basada. D’una banda, la generació anomenada besnets del tio Canya, que ret homenatge a una cançó convertida en símbol. De l’altra, a partir de la tradició de la música culta i la utilització del préstec en la composició, el III moviment del Concert valencià per a clarinet d’Andrés Valero-Castells, que hi empra la cançó com un dels motius melòdics de l’obra.

Paraules clau

Identitat; Música popular; Ensenyament; Intertextualitat musical; Tio Canya



DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2017-2018.8-9.02





Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons