Diccionari muixeranguer

Adrián Cervetto Montesinos

Resum

Arreu del món són moltes les cultures que fan torres humanes com a tret del seu folklore. Al País Valencià existeix una tradició anomenada muixeranga que consisteix en una dansa popular que acaba amb una torre humana. Es tracta d’un costum molt antic però que només es conservava en algunes poblacions valencianes com Titaigües, Algemesí, l’Alcúdia o Peníscola. No obstant això, des de la dècada de 1980 molts pobles començaren a recuperar aquest espectacle i buscaren expandir l’anomenat «fenomen muixeranguer» pertot arreu del país. En els darrers anys han sorgit moltes muixerangues des de Vinaròs fins a Monòver: més de 25 en total, 15 de les quals aparegudes en l’últim lustre. Aquest creixement ha provocat la necessitat d’un diccionari d’especialitat que recopile les paraules i les expressions bàsiques més comunes de l’àmbit, a fi de cohesionar tots els pobles i estandarditzar-ne l’activitat. A més, molta gent mostra interés per les muixerangues encara que no en formen part directament, raó per la qual aquest treball pot fer-los-les més accessibles. No hi hem d’oblidar, tampoc, que tornar a tenir un espai de comunicació pública en valencià crea unes noves necessitats que s’han d’intentar cobrir. Aquest diccionari té, per tant, una intenció divulgativa dissenyada per a un públic no especialitzat, però també és útil per als muixeranguers (la gent que realitza torres humanes al País Valencià), ja que pot resoldre’ls possibles dubtes i servir com a proposta d’estandardització.

Paraules clau

Diccionari; Especialitzat; Tradicions; Muixeranga



DOI: https://doi.org/10.14198/ITACA2017-2018.8-9.17





Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons